Error Judicial
La responsabilitat patrimonial de les administracions públiques s'emmarca dins de l'anomenada responsabilitat extracontractual i és aquella que sorgeix al marge de pactes i contractes amb lAdministració. Aquesta responsabilitat suposa una garantia important per a l'administrat davant de l'actuació administrativa, ja que, si un ciutadà pateix una lesió als seus béns o drets com a conseqüència d'aquesta actuació o funcionament de els serveis públics, l'Administració Pública respon objectivament, és dir, amb independència de la idea de culpa. Aquesta garantia no és absoluta i només es reconeix quan es compleixen els requisits que estableix la Llei amb es matisacions i concrecions que ha realitzat la jurisprudència de tals requisits. Sobre el règim jurídic de la responsabilitat patrimonial s'ha de tenir a compte el que estableix la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic (LRJSP), articles 32 a 37, els quals engloben dels principis i aspectes substantius del sistema de responsabilitat pública i en la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, de Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (LPAC), en la qual es comprenen les particularitats aplicables a la tramitació de la responsabilitat patrimonial a els seus articles 24.1, 35.1 h), 61.4, 65, 67, 81, 82.5, 86.5, 91, 92, 96.4 i 114. Quan exigim responsabilitat patrimonial a lAdministració hem de provar lexistència dun dany, aquest dany ha de ser conseqüència del funcionament d'un servei públic, a més ha de ser un dany que el ciutadà no tingui el deure jurídic de suportar perquè no ho exigeix la Llei, ho qual converteix aquest en antijurídic. Finalment, ha d'existir una relació de causalitat entre el dany sofert pel particular en els seus béns i drets i la actuació administrativa. Així mateix, en la causació del dany no hi ha d'haver força major. Segona. La responsabilitat patrimonial de l'Estat pel funcionament de la Administració de Justícia ve regulada en els articles 292 a 297 de la Llei Orgànica 6/1985, de 1 de juliol, del Poder Judicial.
Així mateix, SOBRE L'ERROR JUDICIAL tenim que l'article 121 de la Constitució reconeix el dret a ser indemnitzat pels danys causats per error judicial i els que siguin conseqüència de l'anormal funcionament de la Administració de Justícia. Aquests últims són els que tenen lloc quan es produeixen dilacions indegudes, quan es presenta la desaparició o el deteriorament de béns dipositats als jutjats; les confusions produïdes a l'hora de travar embargaments; la manca de notificació de certes actuacions judicials; el lliurament equivocat de diners posats a disposició judicial que després no es pot recuperar, etc. L'error judicial en canvi pot procedir de un error de dret derivat de l'aplicació injusta de l'ordenament jurídic o d'un error derivat de l'apreciació dels fets i de la valoració dels fets mitjans de prova. L'error judicial només pot ser comès per jutges i magistrats dotats de potestat per jutjar i fer executar el jutjat com es desprèn de la Constitució. L'error judicial es posa de manifest a través de sentències, actuacions i providències. Es pot donar en qualsevol ordre jurisdiccional, és a dir, no només es limita a lordre jurisdiccional penal, si bé lerror judicial pot sorgir en qualsevol ordre jurisdiccional, és obvi que quan té lloc al àmbit penal genera més controvèrsia i conflictivitat, especialment quan té lloc una privació indeguda d'un dels nostres drets més preuats com és la llibertat. És veritat que a través del sistema de recursos ordinaris aquests errors es poden corregir, però moltes vegades no és suficient o més aviat eficient i es donen casos en què el particular assumeix les conseqüències de lerror de manera injusta. El reconeixement de l'error judicial en ser un error tan qualificat és complex i ha de ser el Tribunal Suprem qui ho apreciï, el procediment per aconseguir la indemnització és confús, cosa que genera que de vegades el afectat desisteixi de reclamar, ja que, cal invertir temps i mitjans econòmics. Encara acordant tirar el procediment endavant, pot esdevenir que el Ministeri de Justícia que és l'òrgan davant el qual cal reclamar inadmeti la pretensió, cosa que obliga a recórrer aquesta vegada davant l'Audiència Nacional, iniciant així un nou procediment.
Cal preguntar-se si el sistema de responsabilitat patrimonial de l'Estat per error judicial, en lloc de suposar una garantia per al ciutadà convertit en un obstacle, com a conseqüència de la rigidesa i inflexibilitat que exigeix el Tribunal Suprem per reconèixer lexistència de lerror. Com assenyala la jurisprudència de l'Alt Tribunal, hem d'estar davant d'una resolució viciada d'un error cras, palès, indubtat i incontestable, que hi hagi provocat conclusions fàctiques o jurídiques il·lògiques, irracionals, esperpèntiques o absurdes, que trenquin lharmonia de lordre jurídic.
Comentários